Jane Cooke Wright, molt més que la mare de la quimioteràpia

Jane C. Wright és considerada la mare de la quimioteràpia. En una època en què els tractaments quimioterapèutics eren la darrera opció pels pacients de càncer degut a la seva alta toxicitat, aquesta dona afroamericana va suggerir l'ús de compostos derivats dels gasos mostassa emprats a la primera i segona guerra mundial. Va desenvolupar el metotrexat, fàrmac que avui en dia encara s'empra. A més, va posar els fonaments de la medicina personalitzada, ja que va suggerir emprar cultius dels teixits cancerosos dels pacients per poder adaptar-ne el tipus de tractament i la dosi.

 Jane C. Wright és considerada la mare de la quimioteràpia. En una època en què els tractaments quimioterapèutics eren la darrera opció pels pacients de càncer degut a la seva alta toxicitat, aquesta dona afroamericana va suggerir l'ús de compostos derivats dels gasos mostassa emprats a la primera i segona guerra mundial. Va desenvolupar el metotrexat, fàrmac que avui en dia encara s'empra. A més, va posar els fonaments de la medicina personalitzada, ja que va suggerir emprar cultius dels teixits cancerosos dels pacients per poder adaptar-ne el tipus de tractament i la dosi. 
 
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El que no es veu de Mary Poppins i de guerres mundials

Imatge
  Als inicis del segle XVIII diversos científics van començar a fer observacions sobre el càncer i inferir-ne les causes: començava l'epidemiologia. Per exemple, P. Pott va relacionar el sutge al que estaven exposats els nens escura-xemeneies, com els que surten a la pel·lícula Mary Poppins, amb el càncer d'escrot. Per altra banda, a través d'observacions fetes durant les guerres mundials i els gasos mostassa emprats com a armes químiques, es van desenvolupar les primeres quimioteràpies.   Referències: The American Cancer Society Inc., " The History of Cancer ."; Carlos López-Otín (2021), Egoístas, inmortales y viajeras. Las claves del cáncer y de sus nuevos tratamientos: conocer para curar. PAIDÓS Contextos.    Pòster anterior - Pòster següent 
Més informació

La impensada immortalitat de Henrietta Lacks

Imatge
  Henrietta Lacks és, sens dubte, una de les dones que més ha aportat a la ciència i a l’estudi del càncer. L’únic problema és que ho va fer sense saber-ho. Als 30 anys li van diagnosticar un càncer de coll d'úter, i sense el seu consentiment, van extreure una mostra de més durant la biòpsia. D'aquesta manera, van aconseguir cultivar les cèl·lules canceroses de Henrietta Lacks, establint així la primera línia cel·lular immortal derivada d'un càncer humà, les cèl·lules HeLa. Des de llavors han servit per a nombroses aplicacions, des d'estudi de malalties com el càncer, anàlisis cromosòmiques, clonació, fecundació in vitro, i fins i tot han viatjat a l'espai per analitzar com els afecta la gravetat!   Referències: Mujeres con Ciencia, " El caso de Henrietta Lacks "; Carlos López-Otín (2021), Egoístas, inmortales y viajeras. Las claves del cáncer y de sus nuevos tratamientos: conocer para curar. PAIDÓS Contextos.  Pòster anterior - Pòster següent
Més informació