Kamal Ranadive: convencida de incorporar a la mujer en la ciencia

Kamal Ranadive nació en la India en una época en la que las niñas no recibían una educación formal, y aún así logró estudiar y formarse en investigación en cáncer. Introdujo en la India el primer laboratorio de cultivo tisular y puso en marcha las unidades de Biología Celular, Carcinogénesis e Inmunología, convirtiendo el Indian Cancer Research Center en un referente. Contribuyó a desarrollar modelos animales de cáncer y describió la relación entre el cáncer de mama y los factores hormonales. Pero no solo eso, sino que fue una de las fundadoras de la Asociación de Mujeres Indias Científicas, que todavía hoy en día brinda apoyo a mujeres STEM.

 Kamal Ranadive nació en la India en una época en la que las niñas no recibían una educación formal, y aún así logró estudiar y formarse en investigación en cáncer. Introdujo en la India el primer laboratorio de cultivo tisular y puso en marcha las unidades de Biología Celular, Carcinogénesis e Inmunología, convirtiendo el Indian Cancer Research Center en un referente. Contribuyó a desarrollar modelos animales de cáncer y describió la relación entre el cáncer de mama y los factores hormonales. Pero no solo eso, sino que fue una de las fundadoras de la Asociación de Mujeres Indias Científicas, que todavía hoy en día brinda apoyo a mujeres STEM.

 

Referencias: Mujeres con Ciencia, "Kamal Ranadive, la pionera científica india contra el cáncer que no quiso ser médica (ni casarse con uno)".  

 

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El que no es veu de Mary Poppins i de guerres mundials

Imatge
  Als inicis del segle XVIII diversos científics van començar a fer observacions sobre el càncer i inferir-ne les causes: començava l'epidemiologia. Per exemple, P. Pott va relacionar el sutge al que estaven exposats els nens escura-xemeneies, com els que surten a la pel·lícula Mary Poppins, amb el càncer d'escrot. Per altra banda, a través d'observacions fetes durant les guerres mundials i els gasos mostassa emprats com a armes químiques, es van desenvolupar les primeres quimioteràpies.   Referències: The American Cancer Society Inc., " The History of Cancer ."; Carlos López-Otín (2021), Egoístas, inmortales y viajeras. Las claves del cáncer y de sus nuevos tratamientos: conocer para curar. PAIDÓS Contextos.    Pòster anterior - Pòster següent 
Més informació

La impensada immortalitat de Henrietta Lacks

Imatge
  Henrietta Lacks és, sens dubte, una de les dones que més ha aportat a la ciència i a l’estudi del càncer. L’únic problema és que ho va fer sense saber-ho. Als 30 anys li van diagnosticar un càncer de coll d'úter, i sense el seu consentiment, van extreure una mostra de més durant la biòpsia. D'aquesta manera, van aconseguir cultivar les cèl·lules canceroses de Henrietta Lacks, establint així la primera línia cel·lular immortal derivada d'un càncer humà, les cèl·lules HeLa. Des de llavors han servit per a nombroses aplicacions, des d'estudi de malalties com el càncer, anàlisis cromosòmiques, clonació, fecundació in vitro, i fins i tot han viatjat a l'espai per analitzar com els afecta la gravetat!   Referències: Mujeres con Ciencia, " El caso de Henrietta Lacks "; Carlos López-Otín (2021), Egoístas, inmortales y viajeras. Las claves del cáncer y de sus nuevos tratamientos: conocer para curar. PAIDÓS Contextos.  Pòster anterior - Pòster següent
Més informació