Podem anar encara més enrere?


Com d'enrere creus que arriba la història del càncer i la nostra espècie? Al registre fòssil s'han trobat ossos que presenten signes d'aquesta malaltia que tenen 1,7 milions d'anys! Però si encara anam més enrere, podem trobar fòssils de dinousaures de fa 77 milions d'anys, o d'espècies que no hem arribat a conéixer, de fa 300 milions d'anys, amb mostres de càncer ossi

Com d'enrere creus que arriba la història del càncer i la nostra espècie? Al registre fòssil s'han trobat ossos que presenten signes d'aquesta malaltia. Per exemple, el següent os, on es veu clarament una protuberància, té 1,7 milions d'anys!

Fòssil ossi datat de fa 1,7 milions d'anys amb una protuberància indicativa de càncer

  Però és que encara podem anar més enrere: tenim evidències fòssils de que els dinosaures també eren susceptibles de patir càncer. Estam parlant de fa 77-75 milions d’anys! Però també s’han trobat fòssils de l’era Carbonífera, de fa més de 300 milions d’anys, d’espècies que avui en dia ja no existeixen com Phanerosteon mirabile, que mostren signes d’osteosarcoma. 

Phanerosteon mirabile, fòssil


Referències: 10.1371/journal.pone.0064539; 10.17159/sajs.2016/20150471; 10.56050/01205498.1571.

 

Pòster anterior - Torna a l'inici

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El que no es veu de Mary Poppins i de guerres mundials

Imatge
  Als inicis del segle XVIII diversos científics van començar a fer observacions sobre el càncer i inferir-ne les causes: començava l'epidemiologia. Per exemple, P. Pott va relacionar el sutge al que estaven exposats els nens escura-xemeneies, com els que surten a la pel·lícula Mary Poppins, amb el càncer d'escrot. Per altra banda, a través d'observacions fetes durant les guerres mundials i els gasos mostassa emprats com a armes químiques, es van desenvolupar les primeres quimioteràpies.   Referències: The American Cancer Society Inc., " The History of Cancer ."; Carlos López-Otín (2021), Egoístas, inmortales y viajeras. Las claves del cáncer y de sus nuevos tratamientos: conocer para curar. PAIDÓS Contextos.    Pòster anterior - Pòster següent 
Més informació

La impensada immortalitat de Henrietta Lacks

Imatge
  Henrietta Lacks és, sens dubte, una de les dones que més ha aportat a la ciència i a l’estudi del càncer. L’únic problema és que ho va fer sense saber-ho. Als 30 anys li van diagnosticar un càncer de coll d'úter, i sense el seu consentiment, van extreure una mostra de més durant la biòpsia. D'aquesta manera, van aconseguir cultivar les cèl·lules canceroses de Henrietta Lacks, establint així la primera línia cel·lular immortal derivada d'un càncer humà, les cèl·lules HeLa. Des de llavors han servit per a nombroses aplicacions, des d'estudi de malalties com el càncer, anàlisis cromosòmiques, clonació, fecundació in vitro, i fins i tot han viatjat a l'espai per analitzar com els afecta la gravetat!   Referències: Mujeres con Ciencia, " El caso de Henrietta Lacks "; Carlos López-Otín (2021), Egoístas, inmortales y viajeras. Las claves del cáncer y de sus nuevos tratamientos: conocer para curar. PAIDÓS Contextos.  Pòster anterior - Pòster següent
Més informació