¿Podemos ir todavía más hacia atrás?

¿Cómo crees que es la historia del cáncer y nuestra especie? En el registro fósil se han encontrado huesos que presentan signos de esta enfermedad, ¡de hace 1,7 millones de años! Pero si aún vamos más atrás, podemos encontrar fósiles de dinosaurios de hace 77 millones de años, o de especies que no hemos llegado a conocer, de hace 300 millones de años, con signos de cáncer óseo.


 ¿Cómo crees que es la historia del cáncer y nuestra especie? En el registro fósil se han encontrado huesos que presentan signos de esta enfermedad. Por ejemplo, el siguiente hueso, donde se ve claramente una protuberancia, ¡tiene 1,7 millones de años!

 

Fósil óseo datado de hace 1,7 millones de años con una protuberancia indicativa de cáncer 

Pero aún podemos ir más atrás: tenemos evidencias fósiles de que los dinosaurios también eran susceptibles de padecer cáncer. ¡Estamos hablando de hace 77-75 millones de años! Pero también se han encontrado fósiles de la era Carbonífera, de hace más de 300 millones de años, de especies que hoy en día ya no existen como Phanerosteon mirabile, que muestran signos de osteosarcoma.

 Phanerosteon mirabile, fósil 

 

Referencias: 10.1371/journal.pone.0064539; 10.17159/sajs.2016/20150471; 10.56050/01205498.1571.

 

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El que no es veu de Mary Poppins i de guerres mundials

Imatge
  Als inicis del segle XVIII diversos científics van començar a fer observacions sobre el càncer i inferir-ne les causes: començava l'epidemiologia. Per exemple, P. Pott va relacionar el sutge al que estaven exposats els nens escura-xemeneies, com els que surten a la pel·lícula Mary Poppins, amb el càncer d'escrot. Per altra banda, a través d'observacions fetes durant les guerres mundials i els gasos mostassa emprats com a armes químiques, es van desenvolupar les primeres quimioteràpies.   Referències: The American Cancer Society Inc., " The History of Cancer ."; Carlos López-Otín (2021), Egoístas, inmortales y viajeras. Las claves del cáncer y de sus nuevos tratamientos: conocer para curar. PAIDÓS Contextos.    Pòster anterior - Pòster següent 
Més informació

La impensada immortalitat de Henrietta Lacks

Imatge
  Henrietta Lacks és, sens dubte, una de les dones que més ha aportat a la ciència i a l’estudi del càncer. L’únic problema és que ho va fer sense saber-ho. Als 30 anys li van diagnosticar un càncer de coll d'úter, i sense el seu consentiment, van extreure una mostra de més durant la biòpsia. D'aquesta manera, van aconseguir cultivar les cèl·lules canceroses de Henrietta Lacks, establint així la primera línia cel·lular immortal derivada d'un càncer humà, les cèl·lules HeLa. Des de llavors han servit per a nombroses aplicacions, des d'estudi de malalties com el càncer, anàlisis cromosòmiques, clonació, fecundació in vitro, i fins i tot han viatjat a l'espai per analitzar com els afecta la gravetat!   Referències: Mujeres con Ciencia, " El caso de Henrietta Lacks "; Carlos López-Otín (2021), Egoístas, inmortales y viajeras. Las claves del cáncer y de sus nuevos tratamientos: conocer para curar. PAIDÓS Contextos.  Pòster anterior - Pòster següent
Més informació